Sovint s’ha sentit al poble una explicació tan simpàtica com equivocada: que Sedaví prové de seda i vi, però aquesta etimologia popular és falsa. El nom de Sedaví té unes arrels molt més antigues i interessants, lligades al passat àrab del nostre territori.
En l’època musulmana era habitual que els pobles reberen noms relacionats amb les famílies o clans que hi vivien. Per això molts topònims començaven amb Ben o Beni, que vol dir “fill(s)”. Exemples propers són Benicalap, Benetússer o Beniparrell. En aquesta mateixa línia, Sedaví apareix al Llibre del Repartiment amb el nom de Beniçidavi, que significaria “els fills de Cidavi”.
A partir d’aquest Cidavi s’han desenvolupat tres teories per explicar què vol dir exactament.
La primera teoria, la més acceptada, és la que defensà el cronista local Vicent Ruiz Monrabal i que també comparteix l’erudit Miguel Asins Palacios. Segons aquesta idea, Cidavi seria una manera àrab de pronunciar Xàtiva. Els musulmans valencians anomenaven la ciutat Xetavi o Saetabi, i amb el temps la x inicial hauria sonat com s o c, i la t hauria evolucionat cap a d. A més, el prefix Beni- es va perdre amb el pas dels segles. Així, aquell antic Beniçidavi hauria acabat convertint-se en el Sedaví actual.
La segona teoria és molt més curiosa i prové d’un document anònim del segle XIX conservat al Senyoriu de Sedaví. L’autor suggeria que el nom podria tindre a veure amb la proximitat del poble al camí reial que unia València i Xàtiva. Segons ell, el lloc hauria sigut anomenat Setavi o Setavia per estar “en el camí de Setabis (Xàtiva)”, i amb l’evolució del temps i de la llengua hauria acabat transformant-se en Sedaví. És una teoria pintoresca, però sense base lingüística sòlida: més literària que real.
La tercera teoria, exposada per l’estudiós Abel Soler i recolzada pel filòleg Joan Coromines, ens porta a un altre camí. Segons aquesta interpretació, Cidavi no tindria res a veure amb Xàtiva, sinó amb el nom d’un antic senyor àrab: Dabbí. El topònim provindria de qaryat Banū-s-Sayyid Dabbī, que vol dir “l’alqueria del senyor Dabbí”. Amb el temps i la pronúncia popular, aquesta forma hauria derivat en variants com Benissadavi, documentada també a Dénia. Les coincidències entre els noms de Sedaví i els de Dénia reforcen la idea que podria tractar-se de propietats d’un mateix aristòcrata àrab o, simplement, de dos senyors amb el mateix nom. És una teoria menys coneguda, però molt ben fonamentada des del punt de vista filològic.
Així, darrere del nostre nom s’amaga un trosset d’història que parla de moviments de població, llengües antigues i canvis culturals. Conéixer aquest origen ens ajuda a entendre millor qui som i d’on venim, i també a recuperar el valor real d’un topònim que va molt més enllà de la bonica —però falsa— llegenda de la seda i el vi.